The Rheology Handbook Mezger Pdf FilesA reolgia tudomnya az anyagok folysi tulajdonsgainak vizsglatval foglalkozik. Kapcsoldik rszben a vegyszmrnki tudomnyhoz, rszben a. Lluna Viquipdia, lenciclopdia lliure. Lluna  Designacions. Adjectiu. Periapsi. Apogeu. 40. 5. 4. Semieix major. 38. AUExcentricitat. Perode orbital. Perode sindic. 29,5. Velocitat orbital mitjana. Inclinaci5,1. 45 respecte a leclptica2aLongitud del node ascendent. Argument del peripside. Progressi duna revoluci en 8,8. Satllit de. Terra. Caracterstiques fsiques. Radi mitj1. 7. 37,1. Terresweb 1Radi equatorial. Terresweb 1Radi polar. The Rheology Handbook Mezger Pdf ViewerTerresweb 1Aplatiment. Circumferncia. 10. TerresVolum. 2,1. TerresMassa. 7,3. TerresDensitat mitjana. Gravetat a lasuperfcie equatorial. The Rheology Handbook Mezger Pdf' title='The Rheology Handbook Mezger Pdf' />Velocitat descapament. Myst 4 Revelation there. Perode de rotaci sideral. Velocitat de rotaci equatorial. Obliqitat. 1,5. 42. The Rheology Handbook Mezger Pdf' title='The Rheology Handbook Mezger Pdf' />PSI Scientific Report 2010 Published by Paul Scherrer Institute Editor Paul Piwnicki English language editing Trevor Dury Coordination Evelyne Gisler Design and. Etimologia. En catal, el nom propi del satllit natural de la Terra s la Lluna. El nom Lluna prov del llat lna, que t larrel lucde lucre, lluir. Horse racing Ice hockey Karate Olympics Racing Motorsport Asian Games or Asiad are a multisport event taking place every four years among the athletes from all. Yamaha ds1x driver you, Tinkerbell and the mysterious winter woods full movie, Viitor cu cap de mort pdf download. Albedo. 0,1. 363Temp. Equador   8. 5N 4minmmitjanamxim. K2. 20 K3. 90 K7. K1. 30 K2. 30 KMagnitud aparent2,5 a 1. Dimetre angular. Atmosfera. Pressi superficial. Pa  dia1. 01. 0 Pa  nitdComposici. La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar. La Lluna s lnic satllit natural de la Terra. Encara que no s el satllit ms gran del sistema solar, s el ms gran en proporci a la mida del cos que orbita el seu primari g i, desprs del satllit de Jpiter Io, s el segon satllit ms dens dels satllits dels quals sen coneix la densitat. La Lluna es troba en rotaci sncrona amb la Terra sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcnics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de lescora i els prominents crters dimpacte. Sol. Encara que apareix com un cos dun blanc molt brillant, la seva superfcie s fosca i duna reflectncia tan sols una mica superior a la de lasfalt. La seva prominncia en el cel i el seu cicle regular de fases lhan convertida, des de lantiguitat, en una important influncia cultural sobre el llenguatge, el calendari, lart i la mitologia. La influncia gravitatria de la Lluna produeix les marees oceniques i el petit allargament del dia. Sierra Games Evil Genius Brewing. La distncia orbital actual del satllit s, actualment, dunes trenta vegades el dimetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol aquest fet li permet cobrir el Sol gaireb en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distncia lineal de la Terra a la Lluna augmenta a lactualitat a un ritme de 3,8. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4. Terra. Encara que shan proposat moltes hiptesis pel que fa al seu origen, la teoria ms acceptada a lactualitat s que la Lluna s un producte de les restes dun impacte gegant entre la Terra i un cos de la mida de Mart. La Lluna s lnic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Uni Sovitica va ser el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada lany 1. Daltra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat lnic que va aconseguir portar hi missions tripulades, comenant per lApollo 8 el 1. Apollo 1. 1. Aquestes missions van retornar amb ms de 3. Desprs de la missi Apollo 1. Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2. 00. 4, el Jap, la Xina, lndia, els Estats Units i lAgncia Espacial Europea han enviat naus en rbita lunar que han contribut a confirmar la descoberta de gel lunar en crters permanentment a lombra als pols, i tamb confinat dins de la regolita lunar. Lera post Apollo tamb ha vist dues missions amb astrombils la missi sovitica final Lunokhod del 1. Change 3, la qual va desplegar el seu astrombil Yutu el 1. Shan planejat futures missions tripulades a la Lluna, finanades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, grcies a lempara del tractat de lespai exterior, un indret lliure dexploraci per a totes les nacions per a propsits pacfics. En catal, el nom propi del satllit natural de la Terra s la Lluna. El nom Lluna prov del llat lna, que t larrel uc de lucre, lluir. Def 1 Al mateix temps, lluna, s una contracci de Lucina que significa brillar o illuminar. Els adjectius per a designar pertinena a la Lluna sn lunar del llat lunaris i selnic del grec antic, seln, Lluna. Def 2Def 3 El gentilici de la Lluna s selenita. Def 47web 3 El substantiu angls month mes i els seus afins en altres llenges germniques que es deriven del protogermnic nth, que est connectat a lesmentat nn protogermnic, indiquen ls dun calendari lunar entre els pobles germnics calendari germnic abans de ladopci dun calendari solar. Les arrels PIE de lluna, h. PIE eh. 1, mesurar, indicant una concepci funcional de la lluna, s a dir, marcador del mes cf. Def 5Def 6 i es fan ress de la importncia de la Lluna per a moltes cultures antigues en el temps de mesurament vegeu el llatmensis i el grec antic meis o mn, que significa mes. Animaci no a escala de Theia impactatnt contra la Terra provocant la formaci de la Lluna. Shan proposat molts mecanismes mitjanant els quals es podria haver format la Lluna fa 4. Unes investigacions recents indiquen una edat una mica ms jove, dentre 4. Aquests mecanismes inclogueren lescissi de la Lluna de lescora terrestre a causa de la fora centrfuga1. Terra,1. 4 la captura gravitacional duna Lluna formada prviament1. Lluna passant1. Terra i la Lluna en el disc dacreci primordial cosa que no explica lesgotament del ferro metllic a la Lluna. Aquestes hiptesis tampoc no sn capaces dexplicar lalt moment angular del sistema Terra Lluna. La hiptesi que preval a lactualitat s que el sistema Terra Lluna es va formar com a resultat dun impacte gegant en el qual un cos de la mida de Mart anomenat Teia collid amb la recentment formada proto Terra, enviant material en rbita al seu voltant que es va anar acumulant per acabar formant la Lluna. Libros Pdf Cristianos Gratis'>Libros Pdf Cristianos Gratis. Aquesta hiptesi s potser la que millor explica les evidncies que sen coneixen fins ara, encara que no ho fa del tot perfectament. Divuit mesos abans dun congrs del 1. Bill Hartmann, Roger Phillips i Jeff Taylor reptaren els seus collegues cientfics teniu divuit mesos. Torneu a les vostres dades de lApollo, torneu al vostre ordinador, feu el que calgui fer, per decidiu vos. No vingueu al nostre congrs excepte que tingueu quelcom a dir sobre el naixement de la Lluna. En aquest congrs del 1. Kona Hawaii, Estats Units, la hiptesi del gran impacte emerg com la ms popular. Abans del congrs, hi havia partidaris de les tres teories tradicionals juntament amb algunes poques persones que comenaven a prendres limpacte gegant seriosament, i hi havia un enorme volum de gent al mig daquestes dues posicions que no creia que el debat fos mai resolt. Desprs del congrs, hi havia noms dos grups els del gran impacte i els agnstics. Es creu que els impactes gegants haurien estat normals durant els inicis del sistema solar. Les simulacions per ordinador que modelen aquest tipus dimpactes sn congruents amb les mesures del moment angular del sistema Terra Lluna i la petita mida del nucli lunar. Aquestes simulacions tamb mostren que la majoria de la Lluna es va formar a partir del cos que va impactar i no pas a partir de la proto Terra. Scientific Report 2. Paul Scherrer Institut. Published on Jun 2. The whole range of PSIs research in more than 1. Scientific Report has to offer. Examples of the latest scien.